Création · Avril 2027 Creación · Abril 2027 Criação · Abril 2027 Creació · Abril 2027 Creation · April 2027

SOLSONA

Seule en Cène

Sola en la Cena

Sozinha na Ceia

Sola a la Cena

Alone at the Last Supper

Écriture & Jeu Escritura & Interpretación Escrita & Interpretação Escriptura & Joc Writing & Performance Isabelle Fruchart
Mise en Scène Dirección Encenação Direcció Direction Mehdi Dehbi
Collaboration à l'écriture Colaboración en la escritura Colaboração na escrita Col·laboració en l'escriptura Literary Collaboration Thibault Verbiest
Demander le dossier Solicitar el dossier Solicitar o dossier Sol·licitar el dossier Request the dossier
Théâtre du Soleil · Cartoucherie de Vincennes · Paris Théâtre du Soleil · Cartoucherie de Vincennes · París Théâtre du Soleil · Cartoucherie de Vincennes · Paris Théâtre du Soleil · Cartoucherie de Vincennes · París Théâtre du Soleil · Cartoucherie de Vincennes · Paris Avril 2027 · 10 dates Abril 2027 · 10 fechas Abril 2027 · 10 datas Abril 2027 · 10 dates April 2027 · 10 performances
I. Note d'intention d'écriture

Isabelle Fruchart

À Solsona, dans la vallée de Barcelone, je visite un domaine de plusieurs hectares où se trouvent les vestiges de bâtiments templiers — dont une chapelle qui abrita un tableau qu'on vient de sauver d'un incendie, et qu'on a confié au musée de la ville.

Je vais au musée.

En approchant de la salle où est exposé le tableau, dont je ne connais rien, je fonds en larmes. Je reste ainsi les yeux fermés un long moment, prise par une énergie que je ne comprends pas. Quand j'ouvre les yeux, je vois que c'est une Cène. Et je me demande bien ce que j'ai à pleurer.

Mon regard se pose aussitôt sur la femme agenouillée devant la table, à l'avant du tableau, les bras tendus vers « on ne saura jamais quoi », car la toile a été découpée, à cet endroit précis. Ses mains tendent vers un vide.

Ce qu'il m'est interdit de voir prend alors toute la place.

Le tableau me saisit et me demande de mener sur lui l'enquête.

Qui est cette femme, et vers quoi tend-elle les bras ? Si c'est Marie-Madeleine, alors qui est ce personnage à la droite de Yeshua, dont on dirait une femme, mais qui est présenté comme Jean ? Et cet apôtre debout, index levé comme une menace, présenté comme Judas, ne ressemble-t-il pas à Pierre ?

Si le peintre a voulu juxtaposer la Cène et le Lavement des pieds, Marie-Madeleine ne serait-elle pas penchée vers une bassine d'eau ? Mais pourquoi avoir fait disparaître cette bassine ? À moins qu'il s'agisse d'une onction ? A-t-on voulu cacher tout autre chose ? Un être vivant ? Un enfant ?

Me revient alors la Cène de Léonard de Vinci, peinte en 1495 et qui elle aussi affiche à l'avant de la table un rectangle sombre, au même endroit. Comme un écho.

Mais est-ce si anodin de découper une Cène ?
Le moindre détail n'est-il pas signifiant ?
Que m'empêche-t-on de voir ?
Qui est ce « on » ?

Et si ce rectangle n'était pas un défaut ? Et s'il était là non pour cacher mais pour révéler ?

Et pourquoi ces chats sous la table, mordillant des cordelettes à nœuds ? N'est-ce pas ainsi qu'on représentait les Cathares ? Et ce chien dont ils se cachent, ne désigne-t-il pas les Domini Cani, les chiens du Seigneur, les Dominicains, l'ordre qui dirigea l'Inquisition et extermina les Cathares en 1244 ?

Le Saint Graal. Le Sang Réal. Le sang royal. Pas un calice. Un sang.

Au-delà de la figure de légende, je m'intéresserai à Marie-Madeleine en tant qu'archétype de femme puissante et accomplie, femme égale de Yeshua. Leur relation restaurant la possibilité d'un équilibre homme-femme, et posant la question de l'union dans la chair.

Au nom de quoi l'union charnelle ne fut pas célébrée par les pères de l'Église ?
Pourquoi dissocier l'esprit et le corps ?
Pour arranger qui ?

Seule en Cène, je vais entrer dans ce tableau comme dans une eau, et y nager. D'un personnage à l'autre, faisant volte-face, dans la liberté d'y camper moi-même chacun des protagonistes : Yeshua, Marie-Madeleine, Pierre, Jean…

Une nouvelle histoire a besoin d'être racontée.

L'histoire d'une relation d'unité, d'une union sacrée, du couple divin réconcilié.
Mais si ce mariage était avant tout intérieur ?
Si je ne prends pas d'abord la peine d'épouser mes polarités, comme puis-je vivre une relation dans laquelle être pleinement reçue avec mon ombre et ma lumière, sans avoir peur de recevoir l'autre tel qu'il.elle est ?

Cesser de chercher dans l'autre ce qui me manque.
Éteindre la télévision, contempler le rectangle et tourner le regard à l'intérieur, jusqu'à reconnaître le goût de moi-même, la voix de mon âme, ma part d'éternité.
Reprendre ma couronne.
Régner.

Et si c'était ce chemin-là que Solsona venait montrer ?

I. Nota de intención de escritura

Isabelle Fruchart

En Solsona, en el valle de Barcelona, visito una finca de varios hectáreas donde se encuentran los vestigios de edificios templarios — entre ellos una capilla que albergó un cuadro que acaban de salvar de un incendio y que fue confiado al museo de la ciudad.

Voy al museo.

Al llegar ante el cuadro, del que no sé nada, rompo a llorar. Permanezco así con los ojos cerrados un largo momento, tomada por una energía que no comprendo. Cuando abro los ojos, veo que es una Última Cena. Y no entiendo por qué lloro.

Mi mirada se posa enseguida en la mujer arrodillada ante la mesa, al frente del cuadro, con los brazos extendidos hacia «nunca sabremos qué», porque el lienzo ha sido recortado, en ese lugar preciso. Sus manos se tienden hacia un vacío.

Lo que me está prohibido ver ocupa entonces todo el espacio.

El cuadro me atrapa y me pide que conduzca sobre él la investigación.

¿Quién es esta mujer, y hacia qué tiende los brazos? Si es María Magdalena, entonces ¿quién es ese personaje a la derecha de Yeshua, que parece una mujer, pero que es presentado como Juan? ¿Y ese apóstol de pie, con el índice levantado como una amenaza, presentado como Judas, no se parece a Pedro?

Si el pintor quiso yuxtaponer la Última Cena y el Lavatorio de los pies, ¿no estaría María Magdalena inclinada sobre una palangana de agua? ¿Pero por qué hacer desaparecer esa palangana? ¿A menos que se trate de una unción? ¿Se quiso ocultar otra cosa? ¿Un ser vivo? ¿Un niño?

Me viene entonces a la mente la Última Cena de Leonardo da Vinci, pintada en 1495, que también muestra al frente de la mesa un rectángulo oscuro, en el mismo lugar. Como un eco.

¿Pero es tan banal recortar una Última Cena?
¿No es significativo el menor detalle?
¿Qué me impiden ver?
¿Quién es ese «se»?

¿Y si ese rectángulo no fuera un defecto? ¿Y si estuviera ahí no para ocultar sino para revelar?

¿Y por qué esos gatos bajo la mesa, mordisqueando cuerdas con nudos? ¿No es así como se representaba a los Cátaros? ¿Y ese perro del que se esconden, no designa a los Domini Cani, los perros del Señor, los Dominicos, la orden que dirigió la Inquisición y exterminó a los Cátaros en 1244?

El Santo Grial. El Sang Réal. La sangre real. No un cáliz. Una sangre.

Más allá de la figura legendaria, me interesaré en María Magdalena como arquetipo de mujer poderosa y realizada, mujer igual a Yeshua. Su relación restaura la posibilidad de un equilibrio hombre-mujer, y plantea la cuestión de la unión en la carne.

¿En nombre de qué la unión carnal no fue celebrada por los Padres de la Iglesia?
¿Por qué disociar el espíritu y el cuerpo?
¿Para arreglar a quién?

Sola en la Cena, voy a entrar en este cuadro como en el agua, y nadar en él. De un personaje a otro, dando volteretas, en la libertad de encarnar yo misma a cada uno de los protagonistas: Yeshua, María Magdalena, Pedro, Juan…

Una nueva historia necesita ser contada.

La historia de una relación de unidad, de una unión sagrada, de la pareja divina reconciliada.
¿Pero si este matrimonio fuera ante todo interior?
Si no me tomo primero el trabajo de desposar mis polaridades, ¿cómo puedo vivir una relación en la que ser plenamente recibida con mi sombra y mi luz, sin tener miedo de recibir al otro tal como es?

Dejar de buscar en el otro lo que me falta.
Apagar el televisor, contemplar el rectángulo y volver la mirada hacia dentro, hasta reconocer el sabor de mí misma, la voz de mi alma, mi parte de eternidad.
Recuperar mi corona.
Reinar.

¿Y si ese fuera el camino que Solsona viene a mostrar?

I. Nota de intenção de escrita

Isabelle Fruchart

Em Solsona, no vale de Barcelona, visito um domínio de vários hectares onde se encontram os vestígios de edifícios templários — entre os quais uma capela que albergou um quadro que acabaram de salvar de um incêndio e que foi confiado ao museu da cidade.

Vou ao museu.

Ao chegar ao quadro, do qual não sei nada, rompo em lágrimas. Permaneço assim de olhos fechados durante um longo momento, tomada por uma energia que não compreendo. Quando abro os olhos, vejo que é uma Última Ceia. E pergunto-me por que razão choro.

O meu olhar pousa imediatamente na mulher ajoelhada diante da mesa, na parte da frente do quadro, com os braços estendidos para «nunca saberemos o quê», porque a tela foi recortada, nesse lugar preciso. As suas mãos estendem-se para um vazio.

O que me é proibido ver ocupa então todo o espaço.

O quadro apodera-se de mim e pede-me que conduza sobre ele a investigação.

Quem é esta mulher, e para onde estende os braços? Se é Maria Madalena, então quem é esta personagem à direita de Yeshua, que parece uma mulher, mas que é apresentada como João? E este apóstolo de pé, com o indicador levantado como uma ameaça, apresentado como Judas, não se parece com Pedro?

Se o pintor quis justapor a Última Ceia e o Lava-pés, Maria Madalena não estaria inclinada sobre uma bacia de água? Mas por que fazer desaparecer essa bacia? A não ser que se trate de uma unção? Quis-se ocultar outra coisa? Um ser vivo? Uma criança?

Vem-me então à memória a Última Ceia de Leonardo da Vinci, pintada em 1495, que também mostra na frente da mesa um rectângulo escuro, no mesmo lugar. Como um eco.

Mas será tão banal recortar uma Última Ceia?
O menor detalhe não é significativo?
O que me impedem de ver?
Quem é esse «se»?

E se esse rectângulo não fosse um defeito? E se estivesse ali não para ocultar mas para revelar?

E por que esses gatos debaixo da mesa, a morder cordas com nós? Não é assim que se representavam os Cátaros? E esse cão de quem se escondem, não designa os Domini Cani, os cães do Senhor, os Dominicanos, a ordem que dirigiu a Inquisição e exterminou os Cátaros em 1244?

O Santo Graal. O Sang Réal. O sangue real. Não um cálice. Um sangue.

Para além da figura lendária, interessar-me-ei em Maria Madalena como arquétipo de mulher poderosa e realizada, mulher igual a Yeshua. A sua relação restaura a possibilidade de um equilíbrio homem-mulher, e coloca a questão da união na carne.

Em nome de quê a união carnal não foi celebrada pelos Pais da Igreja?
Por que dissociar o espírito e o corpo?
A favor de quem?

Sozinha na Ceia, vou entrar neste quadro como na água, e nadar nele. De uma personagem para outra, de uma hipótese para outra, dando meia-volta, na liberdade de encarnar eu própria cada um dos protagonistas: Yeshua, Maria Madalena, Pedro, João…

Uma nova história precisa de ser contada.

A história de uma relação de unidade, de uma união sagrada, do casal divino reconciliado.
Mas se este casamento fosse antes de tudo interior?
Se não tomo primeiro o trabalho de desposar as minhas polaridades, como posso viver uma relação na qual ser plenamente recebida com a minha sombra e a minha luz, sem ter medo de receber o outro tal como é?

Deixar de procurar no outro o que me falta.
Desligar a televisão, contemplar o rectângulo e voltar o olhar para dentro, até reconhecer o sabor de mim mesma, a voz da minha alma, a minha parte de eternidade.
Recuperar a minha coroa.
Reinar.

E se fosse esse o caminho que Solsona vem mostrar?

I. Nota d'intenció d'escriptura

Isabelle Fruchart

A Solsona, a la vall de Barcelona, visito un domini de diverses hectàrees on es troben els vestigis d'edificis templers — entre els quals una capella que va albergar un quadre que acaben de salvar d'un incendi, i que ha estat confiat al museu de la ciutat.

Vaig al museu.

En apropar-me a la sala on és exposat el quadre, del qual no sé res, em poso a plorar. Resto així amb els ulls tancats un llarg moment, presa per una energia que no comprenc. Quan obro els ulls, veig que és un Sopar. I em pregunto ben bé per qué ploro.

La meva mirada es posa immediatament en la dona agenollada davant la taula, a la part davantera del quadre, amb els braços estesos cap a «mai no sabrem cap a on», perquè el llenç ha estat retallat, en aquell lloc precís. Les seves mans s'estenen cap a un buit.

El que em és prohibit veure ocupa aleshores tot l'espai.

El quadre m'agafa i em demana que hi condueixi la investigació.

Qui és aquesta dona, i cap a on estén els braços? Si és Maria Magdalena, aleshores qui és aquest personatge a la dreta de Yeshua, que sembla una dona, però que és presentat com Joan? I aquest apòstol dret, índex aixecat com una amenaça, presentat com Judes, no s'assembla a Pere?

Si el pintor va voler juxtaposar el Sopar i el Rentament dels peus, Maria Magdalena no estaria inclinada cap a un gibrell d'aigua? Però per qué fer desaparèixer aquest gibrell? Llevat que es tracti d'una unció? S'ha volgut amagar una altra cosa? Un ésser viu? Un infant?

Em ve aleshores el Cenacle de Leonardo da Vinci, pintat el 1495 i que també mostra a la part davantera de la taula un rectangle fosc, al mateix lloc. Com un eco.

Però és tan banal retallar un Sopar?
El menor detall no és significatiu?
Qué m'impedeixen veure?
Qui és aquest «se»?

I si aquest rectangle no fos un defecte? I si hi fos no per amagar sinó per revelar?

I per qué aquests gats sota la taula, mossegant cordes amb nusos? No és així com es representaven els Càtars? I aquest gos del que s'amaguen, no designa els Domini Cani, els gossos del Senyor, els Dominicans, l'ordre que va dirigir la Inquisició i va exterminar els Càtars el 1244? Sabent que els Càtars eren entre d'altres els guardians d'una memòria — la de Maria Magdalena, exiliada a Provença, després de fugir de Palestina, amb la seva descendència.

El Sant Greal. El Sang Réal. La sang reial. No un calze. Una sang.

Més enllà de la figura llegendària, m'interessaré en Maria Magdalena com a arquetip de dona poderosa i realitzada, dona igual a Yeshua. La seva relació restaura la possibilitat d'un equilibri home-dona, i planteja la qüestió de la unió en la carn.

En nom de qué la unió carnal no va ser celebrada pels Pares de l'Església?
Per qué dissoldre l'esperit i el cos?
Per arreglar a qui?

Sola a la Cena, entraré en aquest quadre com en l'aigua, i hi nadaré. D'un personatge a l'altre, d'una hipòtesi a l'altra, fent mitja volta, en la llibertat d'encarnar jo mateixa cadascun dels protagonistes: Yeshua, Maria Magdalena, Pere, Joan…

« A real Da Vinci Code, based on a true story. »

Santa Cena de Solsona, Pere Teixidor, vers 1435

Pere Teixidor · Santa Cena de Solsona · vers 1435 · Musée Diocésain de Solsona, Catalogne

II. Note d'intention de mise en scène

Mehdi Dehbi

La recherche de la vérité.

Avons-nous basculé dans une époque post-vérité, dans laquelle tout est double et trouble et où la confusion règne ? Le faux-semblant prospère, l'écran s'interpose, la représentation supplante l'être. À l'ère des deepfakes et des récits générés, comment distingue-t-on encore le vrai du plausible ?

Pour répondre à la grande question de la vérité, il faut d'abord la chercher, puis faire la part des choses : distinguer ce qui est de ce qui nous est donné à voir. Comment accéder à la vérité de ce monde si notre regard est tourné vers l'extérieur, sans jamais s'être connu soi-même ?

Plus que jamais, on voit trouble. Nous traversons une époque où la distinction entre le réel et sa représentation devient presque impossible — sauf à plonger d'abord dans sa propre vérité. Sans avoir plongé dans sa propre vérité, LA vérité peut-elle seulement se révéler ?

La vérité liquide.

Ce projet proposé par Isabelle Fruchart autour de l'énigme du rectangle manquant est pour moi d'abord un terrain d'enquête personnelle sur cette question : voir, désigner, témoigner. Le but ultime d'une enquête est bel et bien la manifestation de la vérité. Nous sommes là dans une enquête sur ce qui nous a été retiré, et sur ce qu'il reste à percevoir en nous-mêmes.

L'enjeu étant de ne plus dire je sais, mais je vois, non plus je suis mais j'entends. VOIR les choses comme elles sont et non pas comme nous sommes.

Voir, lorsque ce qui nous est donné à voir a disparu. Plus rien n'est ce qu'il était — et pourtant la vérité persiste. Liquide, insaisissable, mais toujours là. La vérité ne meurt jamais.

II. Nota de intención de dirección

Mehdi Dehbi

La búsqueda de la verdad.

¿Hemos caído en una época de post-verdad? Lo falso prospera, la pantalla se interpone. En la era de los deepfakes y los relatos generados, ¿cómo distinguimos aún lo verdadero de lo plausible?

Este proyecto es para mí un terreno de investigación personal sobre esta pregunta: ver, designar, atestiguar. La investigación busca lo que nos ha sido retirado, y lo que queda por percibir en nosotros mismos.

El reto: dejar de decir , para decir veo; dejar de decir soy para decir escucho. VER las cosas como son y no como somos. La verdad nunca muere.

II. Nota de intenção de encenação

Mehdi Dehbi

A busca da verdade.

Caímos numa época de pós-verdade? O falso prospera, o ecrã interpõe-se. Na era dos deepfakes e dos relatos gerados, como distinguimos ainda o verdadeiro do plausível?

Este projecto é para mim um terreno de investigação pessoal: ver, designar, testemunhar. A investigação busca o que nos foi retirado e o que resta a perceber em nós mesmos.

O desafio: deixar de dizer sei, para dizer vejo; deixar de dizer sou para dizer escuto. VER as coisas como são e não como somos. A verdade nunca morre.

II. Nota d'intenció de direcció

Mehdi Dehbi

La recerca de la veritat.

Hem caigut en una època de post-veritat? El fals prospera, la pantalla s'interposa. En l'era dels deepfakes i els relats generats, com distingim encara el vertader del plausible?

Aquest projecte és per a mi un terreny d'investigació personal: veure, designar, testimoniar. La investigació cerca el que ens ha estat retirat i el que resta per percebre en nosaltres mateixos.

El repte: deixar de dir , per dir veig; deixar de dir sóc per dir escolto. VEURE les coses com són i no com som. La veritat mai no mor.

II. Director's Statement

Mehdi Dehbi

The search for truth.

Have we tipped into a post-truth era? Falsehood prospers, the screen interposes. In the age of deepfakes and generated narratives, how do we still tell the true from the plausible?

This project is for me first and foremost a terrain of personal inquiry: seeing, naming, witnessing. The investigation seeks what has been taken from us, and what remains to be perceived within ourselves.

The challenge: to no longer say I know, but I see — no longer I am, but I hear. To SEE things as they are, not as we are. Truth never dies.

III. Première mondiale

Théâtre du Soleil

Avril 2027 · 10 dates · 7 au 18 avril · mercredi au dimanche

SOLSONA sera créé au Théâtre du Soleil pour 10 représentations, du mercredi 7 au dimanche 18 avril 2027, à la Cartoucherie de Vincennes, Paris.

Fondé en 1964 par Ariane Mnouchkine et installé à la Cartoucherie de Vincennes, le Théâtre du Soleil est l'une des scènes les plus importantes au monde — lieu de création collective, de théâtre politique, ouvert à toutes les cultures.

III. Estreno mundial

Théâtre du Soleil

Abril 2027 · 10 funciones · 7 al 18 de abril · miércoles a domingo

SOLSONA se estrenará en el Théâtre du Soleil con 10 representaciones, del miércoles 7 al domingo 18 de abril de 2027, en la Cartoucherie de Vincennes, París.

Fundado en 1964 por Ariane Mnouchkine, el Théâtre du Soleil es una de las escenas más importantes del mundo — lugar de creación colectiva, de teatro político, abierto a todas las culturas.

III. Estreia mundial

Théâtre du Soleil

Abril 2027 · 10 representações · 7 a 18 de abril · quarta a domingo

SOLSONA será criado no Théâtre du Soleil com 10 representações, de quarta-feira 7 a domingo 18 de abril de 2027, na Cartoucherie de Vincennes, Paris.

Fundado em 1964 por Ariane Mnouchkine, o Théâtre du Soleil é uma das cenas mais importantes do mundo — lugar de criação colectiva, de teatro político, aberto a todas as culturas.

III. Estrena mundial

Théâtre du Soleil

Abril 2027 · 10 representacions · 7 al 18 d'abril · dimecres a diumenge

SOLSONA serà creat al Théâtre du Soleil per 10 representacions, del dimecres 7 al diumenge 18 d'abril de 2027, a la Cartoucherie de Vincennes, París.

Fundat el 1964 per Ariane Mnouchkine, el Théâtre du Soleil és una de les escenes més importants del món — lloc de creació col·lectiva, de teatre polític, obert a totes les cultures.

III. World Premiere

Théâtre du Soleil

April 2027 · 10 performances · April 7–18 · Wednesday to Sunday

SOLSONA will have its world premiere at the Théâtre du Soleil for 10 performances, from Wednesday April 7 to Sunday April 18, 2027, at the Cartoucherie de Vincennes, Paris.

Founded in 1964 by Ariane Mnouchkine, the Théâtre du Soleil is one of the most important stages in the world — a space for collective creation, political theatre, and all the cultures of the world.

IV. Biographies

L'équipe artistique

IV. Biografías

El equipo artístico

IV. Biografias

A equipa artística

IV. Biografies

L'equip artístic

IV. Biographies

The artistic team

Mehdi Dehbi, Thibault Verbiest, Isabelle Fruchart

Mehdi Dehbi · Thibault Verbiest · Isabelle Fruchart Mehdi Dehbi · Thibault Verbiest · Isabelle Fruchart Mehdi Dehbi · Thibault Verbiest · Isabelle Fruchart Mehdi Dehbi · Thibault Verbiest · Isabelle Fruchart Mehdi Dehbi · Thibault Verbiest · Isabelle Fruchart

Écriture · Jeu Escritura · Interpretación Escrita · Interpretação Escriptura · Joc Writing · Performance

Isabelle Fruchart

Formée dès l'enfance à la musique, puis au théâtre et à la danse, Isabelle Fruchart est comédienne, autrice et metteuse en scène. Après un DEA de lettres modernes consacré à Paul Claudel, elle choisit la scène et développe un parcours à la croisée du théâtre, de l'écriture, de la musique et de la création sonore.

À 14 ans, elle perd une grande partie de son audition. Appareillée à 37 ans, elle redécouvre le monde sonore et transforme cette expérience en Journal de ma nouvelle oreille, adapté et mis en scène par Zabou Breitman. Créé au Théâtre du Chêne Noir à Avignon en 2013, le spectacle reçoit le Prix Agir pour l'Audition en 2014.

Elle est aussi l'autrice de Le Commandement de la louve (éd. de l'Amandier) et de La Bascule du bassin (éd. Les Cygnes), qu'elle met en scène en 2020 à la Scène nationale de Châteauvallon. Son essai Mise au monde (éd. Emoticourt) explore la représentation de l'accouchement dans la littérature.

Son travail interroge le corps, l'écoute, la transmission et les représentations du féminin.

Formada desde la infancia en música, teatro y danza, Isabelle Fruchart es actriz, autora y directora. Tras un DEA de letras modernas dedicado a Paul Claudel, elige la escena. A los 14 años pierde gran parte de su audición. Con audífono a los 37, transforma esa experiencia en Journal de ma nouvelle oreille, dirigido por Zabou Breitman, Premio Agir pour l'Audition 2014.

Autora de Le Commandement de la louve, La Bascule du bassin (dirige en 2020 en Châteauvallon) y el ensayo Mise au monde. Su trabajo interroga el cuerpo, la escucha y las representaciones del femenino.

Formada desde a infância em música, teatro e dança, Isabelle Fruchart é actriz, autora e encenadora. DEA de letras modernas sobre Paul Claudel. Aos 14 anos perde grande parte da audição. Aos 37, transforma essa experiência em Journal de ma nouvelle oreille, encenado por Zabou Breitman, Prémio Agir pour l'Audition 2014.

Autora de Le Commandement de la louve, La Bascule du bassin (encena em 2020 em Châteauvallon) e o ensaio Mise au monde.

Formada des de la infància en música, teatre i dansa, Isabelle Fruchart és actriu, autora i directora. DEA de lletres modernes sobre Paul Claudel. Als 14 anys perd gran part de l'audició. Als 37, transforma aquesta experiència en Journal de ma nouvelle oreille, dirigit per Zabou Breitman, Premi Agir pour l'Audition 2014.

Autora de Le Commandement de la louve, La Bascule du bassin (dirigeix el 2020 a Châteauvallon) i l'assaig Mise au monde.

Trained from childhood in music, theatre and dance, Isabelle Fruchart is an actress, playwright and director. After a DEA in modern literature on Paul Claudel, she chooses the stage. At 14 she loses most of her hearing. Fitted with hearing aids at 37, she transforms this experience into Journal de ma nouvelle oreille, directed by Zabou Breitman, winner of the Prix Agir pour l'Audition 2014.

She is also the author of Le Commandement de la louve, La Bascule du bassin (directed at Châteauvallon, 2020) and the essay Mise au monde. Her work questions the body, listening, and representations of the feminine.

Mise en Scène Dirección Encenação Direcció Direction

Mehdi Dehbi

Acteur international et metteur en scène belge, Mehdi Dehbi se forme dès l'enfance à l'Académie Grétry de Liège, avant de poursuivre au Conservatoire royal de Bruxelles, au CNSAD de Paris et à la LAMDA de Londres.

À 16 ans, premier rôle principal dans Le Soleil assassiné, coproduit par les frères Dardenne. Carrière internationale dans Le Fils de l'autre, A Most Wanted Man d'Anton Corbijn et Cairo Conspiracy de Tarik Saleh.

En 2020, notoriété internationale avec le rôle-titre d'Al-Masih dans Messiah (Netflix). Sa première mise en scène, Les Justes de Camus, créée entre Ramallah et la Belgique, lui vaut une nomination au Prix de la Critique 2014.

Actor internacional y director de escena belga, formado en la Académie Grétry de Lieja, el Conservatorio Real de Bruselas, el CNSAD de París y la LAMDA de Londres. A los 16 años, primer papel en Le Soleil assassiné (hermanos Dardenne). Carrera internacional en A Most Wanted Man y Cairo Conspiracy. En 2020, Al-Masih en Messiah (Netflix). Les Justes de Camus — nominación al Premio de la Crítica 2014.

Actor internacional e encenador belga, formado na Académie Grétry de Liège, no Conservatório Real de Bruxelas, no CNSAD de Paris e na LAMDA de Londres. Aos 16 anos, Le Soleil assassiné (irmãos Dardenne). Em 2020, Al-Masih em Messiah (Netflix). Les Justes de Camus — nomeação ao Prémio da Crítica 2014.

Actor internacional i director d'escena belga, format a l'Acadèmia Grétry de Lieja, al Conservatori Reial de Brussel·les, al CNSAD de París i a la LAMDA de Londres. Als 16 anys, Le Soleil assassiné (germans Dardenne). El 2020, Al-Masih a Messiah (Netflix). Les Justes de Camus — nominació al Premi de la Crítica 2014.

International actor and Belgian director, trained at the Académie Grétry in Liège, the Royal Conservatoire of Brussels, the CNSAD in Paris and LAMDA in London. At 16, first lead role in Le Soleil assassiné (Dardenne brothers). International career in A Most Wanted Man and Cairo Conspiracy.

In 2020, international recognition as Al-Masih in Netflix's Messiah. His first production, Les Justes by Camus, created between Ramallah and Belgium — nominated for the 2014 Critics' Award.

Audio-description Audiodescripción Audiodescrição Audiodescripció Audio Description

Guilhaume Trille

Formé au montage et au scénario à l'INSAS, à Bruxelles, Guilhaume Trille évolue entre cinéma et théâtre comme scénariste, réalisateur et créateur vidéo. Il s'est également spécialisé dans l'audiodescription de films et de spectacles pour les publics aveugles et malvoyants. Pour SOLSONA, il conçoit l'audio-description dès le processus de création.

Formado en montaje y guion en el INSAS de Bruselas, Guilhaume Trille trabaja entre cine y teatro como guionista, realizador y creador de vídeo. Se ha especializado también en la audiodescripción de películas y espectáculos para públicos ciegos y con baja visión. Para SOLSONA, concibe la audiodescripción desde el propio proceso de creación.

Formado em montagem e argumento no INSAS de Bruxelas, Guilhaume Trille evolui entre cinema e teatro como argumentista, realizador e criador de vídeo. Especializou-se também na audiodescrição de filmes e espectáculos para públicos cegos e com baixa visão. Para SOLSONA, concebe a audiodescrição desde o processo de criação.

Format en muntatge i guió a l'INSAS de Brussel·les, Guilhaume Trille evoluciona entre cinema i teatre com a guionista, realitzador i creador de vídeo. S'ha especialitzat també en l'audiodescripció de pel·lícules i espectacles per a públics cecs i amb baixa visió. Per a SOLSONA, concep l'audiodescripció des del propi procés de creació.

Trained in editing and screenwriting at INSAS in Brussels, Guilhaume Trille works across cinema and theatre as a scriptwriter, director and video creator. He has also specialised in audio description of films and performances for blind and partially sighted audiences. For SOLSONA, he designs the audio description from within the creative process itself.

Collaboration à l'écriture Colaboración en la escritura Colaboração na escrita Col·laboració en l'escriptura Literary Collaboration

Thibault Verbiest

Avocat depuis 1993, aujourd'hui au barreau de Paris et fondateur du cabinet AUSIA, Thibault Verbiest est également auteur, romancier et essayiste. Spécialiste des transformations liées aux nouvelles technologies, il développe une œuvre littéraire à la croisée de l'histoire et des grandes mutations contemporaines. Auteur de Voyage au cœur de l'IA, il dirige aux Éditions Ariane la collection Les Essentiels du Nouveau Paradigme.

Pour SOLSONA, il collabore à l'écriture et contribue à la matière historique, symbolique et documentaire de l'enquête.

Abogado desde 1993 en el colegio de París, fundador del despacho AUSIA, autor y ensayista. Autor de Voyage au cœur de l'IA, dirige en Éditions Ariane la colección Les Essentiels du Nouveau Paradigme. Para SOLSONA, contribuye a la materia histórica y documental.

Advogado desde 1993 na ordem de Paris, fundador do escritório AUSIA, autor e ensaísta. Autor de Voyage au cœur de l'IA, dirige nas Éditions Ariane a colecção Les Essentiels du Nouveau Paradigme. Para SOLSONA, contribui para a matéria histórica e documental.

Advocat des de 1993 al col·legi de París, fundador del despatx AUSIA, autor i assagista. Autor de Voyage au cœur de l'IA, dirigeix a les Éditions Ariane la col·lecció Les Essentiels du Nouveau Paradigme. Per a SOLSONA, contribueix a la matèria històrica i documental.

Lawyer since 1993 at the Paris bar, founder of AUSIA, author and essayist. Author of Voyage au cœur de l'IA, he directs the Les Essentiels du Nouveau Paradigme collection at Éditions Ariane. For SOLSONA, he contributes to the historical and documentary material of the inquiry.

V. Devenir Coproducteur

Rejoindre l'enquête.
Bâtir l'œuvre ensemble.

Depuis des siècles, les grandes œuvres naissent grâce à des mécènes. Les Tokens SOLSONA permettent de devenir coproducteur de la création du spectacle — créé au Théâtre du Soleil en avril 2027 — tout en bénéficiant d'une quote-part des revenus futurs.

Chaque coproducteur rejoint l'enquête. Et devient l'un des premiers bâtisseurs d'un projet théâtral appelé à rayonner bien au-delà de sa création.

V. Convertirse en Coproductor

Unirse a la investigación.
Construir la obra juntos.

Desde hace siglos, las grandes obras nacen gracias a mecenas. Los Tokens SOLSONA permiten convertirse en coproductor de la creación del espectáculo — estrenado en el Théâtre du Soleil en abril de 2027 — beneficiándose de una cuota-parte de los ingresos futuros.

V. Tornar-se Coprodutor

Juntar-se à investigação.
Construir a obra juntos.

Há séculos, as grandes obras nascem graças a mecenas. Os Tokens SOLSONA permitem tornar-se coprodutor da criação do espectáculo — estreado no Théâtre du Soleil em abril de 2027 — beneficiando de uma quota-parte das receitas futuras.

V. Become a Co-producer

Join the inquiry.
Build the work together.

For centuries, great works have been born through patronage. SOLSONA Tokens allow you to become a co-producer of the show — premiering at the Théâtre du Soleil in April 2027 — and to receive a share of future revenues.

V. Convertir-se en Coproductor

Unir-se a la investigació.
Construir l'obra junts.

Des de fa segles, les grans obres neixen gràcies als mecenes. Els Tokens SOLSONA permeten convertir-se en coproductor de la creació de l'espectacle — estrenat al Théâtre du Soleil l'abril de 2027 — beneficiant-se d'una quota-part dels ingressos futurs.

Les niveaux de coproduction
Los niveles de coproducción
Os níveis de coprodução
Els nivells de coproducció
Co-production levels
I

Les Témoins

Le premier cercle — ils rendent possible la naissance de SOLSONA.

  • Droit à la quote-part de recettes (identique pour chaque token détenu)
  • Certificat numérique numéroté — preuve de détention
  • Badge numérique « Coproducteur-Témoin de Solsona »
  • Accès à la plateforme privée des coproducteurs
  • Journal vidéo mensuel de la création
  • Interview exclusive avec l'équipe artistique
  • Exemplaire du texte de la pièce, signé
  • Deux billets offerts par contributeur
  • Nom inscrit au générique et dans l'édition du texte
  • Nom parmi les coproducteurs-témoins sur le site et les programmes

Los Testigos

El primer círculo — hacen posible el nacimiento de SOLSONA.

  • Derecho a la cuota-parte de ingresos
  • Certificado digital numerado
  • Distintivo digital « Coproductor-Testigo de Solsona »
  • Acceso a la plataforma privada de los coproductores
  • Diario de vídeo mensual de la creación
  • Entrevista exclusiva con el equipo artístico
  • Ejemplar del texto de la obra, firmado
  • Dos entradas ofrecidas por contribuidor
  • Nombre en los créditos y en la edición del texto
  • Nombre entre los coproductores-testigos en el sitio y los programas

As Testemunhas

O primeiro círculo — tornam possível o nascimento de SOLSONA.

  • Direito à quota-parte de receitas
  • Certificado digital numerado
  • Insígnia digital « Coprodutor-Testemunha de Solsona »
  • Acesso à plataforma privada dos coprodutores
  • Diário de vídeo mensal da criação
  • Entrevista exclusiva com a equipa artística
  • Exemplar do texto da peça, assinado
  • Dois bilhetes oferecidos por contribuidor
  • Nome nos créditos e na edição do texto
  • Nome entre os coprodutores-testemunhas no site e nos programas

Els Testimonis

El primer cercle — fan possible el naixement de SOLSONA.

  • Dret a la quota-part d'ingressos
  • Certificat digital numerat
  • Insígnia digital « Coproductor-Testimoni de Solsona »
  • Accés a la plataforma privada dels coproductors
  • Diari de vídeo mensual de la creació
  • Entrevista exclusiva amb l'equip artístic
  • Exemplar del text de l'obra, signat
  • Dues entrades ofertes per contribuïdor
  • Nom als crèdits i en l'edició del text
  • Nom entre els coproductors-testimonis al lloc web i als programes

The Witnesses

The first circle — they make the birth of SOLSONA possible.

  • Right to revenue share (identical per token held)
  • Numbered digital certificate — proof of holding
  • Digital badge « Co-producer-Witness of Solsona »
  • Access to the private co-producers' platform
  • Monthly video journal of the creation
  • Exclusive interview with the artistic team
  • Signed copy of the play text
  • Two tickets offered per contributor
  • Name in the credits and in the published text
  • Name among co-producer-witnesses on the website and programmes
II

Les Veilleurs

Ceux qui voient avant les autres.

  • Tous les avantages des Témoins
  • Deux invitations à l'avant-première
  • Soirée unique à la Cartoucherie : visite des coulisses, rencontre avec Isabelle Fruchart et Mehdi Dehbi, cocktail privé
  • Affiche officielle signée
  • Photographie souvenir avec l'équipe
  • Dîner privé avec Isabelle Fruchart, Mehdi Dehbi et l'équipe
  • Accès à une répétition
  • Nom parmi les coproducteurs-veilleurs

Los Vigilantes

Los que ven antes que los demás.

  • Todas las ventajas de los Testigos
  • Dos invitaciones al avant-premiere
  • Velada única en la Cartoucherie: visita de bastidores, encuentro con Isabelle y Mehdi, cóctel privado
  • Cartel oficial firmado
  • Fotografía recuerdo con el equipo
  • Cena privada con Isabelle Fruchart, Mehdi Dehbi y el equipo
  • Acceso a un ensayo
  • Nombre entre los coproductores-vigilantes

Os Vigilantes

Os que vêem antes dos outros.

  • Todas as vantagens das Testemunhas
  • Dois convites para o avant-première
  • Noite única na Cartoucherie: visita aos bastidores, encontro com Isabelle e Mehdi, cocktail privado
  • Cartaz oficial assinado
  • Fotografia com a equipa
  • Jantar privado com Isabelle Fruchart, Mehdi Dehbi e a equipa
  • Acesso a um ensaio
  • Nome entre os coprodutores-vigilantes

Els Vigilants

Els que veuen abans que els altres.

  • Tots els avantatges dels Testimonis
  • Dues invitacions a l'avant-premiere
  • Vetllada única a la Cartoucherie: visita als bastidors, trobada amb Isabelle i Mehdi, còctel privat
  • Cartell oficial signat
  • Fotografia record amb l'equip
  • Sopar privat amb Isabelle Fruchart, Mehdi Dehbi i l'equip
  • Accés a un assaig
  • Nom entre els coproductors-vigilants

The Watchers

Those who see before others.

  • All Witnesses' benefits
  • Two invitations to the preview
  • Exclusive evening at the Cartoucherie: backstage visit, meeting with Isabelle and Mehdi, private cocktail
  • Signed official poster
  • Souvenir photograph with the team
  • Private dinner with Isabelle Fruchart, Mehdi Dehbi and the team
  • Access to a rehearsal
  • Name among co-producer-watchers
III

Les Fondateurs

Les grands mécènes du projet.

  • Tous les avantages des catégories précédentes
  • Le Voyage à Solsona — week-end sur les lieux de l'histoire, avec l'équipe (réservé exclusivement aux Fondateurs)
  • Nom parmi les coproducteurs-fondateurs sur le site et les programmes
  • Accès privilégié à la vie longue de l'œuvre et de la compagnie

Los Fundadores

Los grandes mecenas del proyecto.

  • Todas las ventajas de las categorías anteriores
  • El Viaje a Solsona — fin de semana en los lugares de la historia, con el equipo (reservado exclusivamente a los Fundadores)
  • Nombre entre los coproductores-fundadores en el sitio y los programas
  • Acceso privilegiado a la vida larga de la obra y la compañía

Os Fundadores

Os grandes mecenas do projecto.

  • Todas as vantagens das categorias anteriores
  • A Viagem a Solsona — fim de semana nos lugares da história, com a equipa (reservado exclusivamente aos Fundadores)
  • Nome entre os coprodutores-fundadores no site e nos programas
  • Acesso privilegiado à vida longa da obra e da companhia

Els Fundadors

Els grans mecenes del projecte.

  • Tots els avantatges de les categories anteriors
  • El Viatge a Solsona — cap de setmana als llocs de la història, amb l'equip (reservat exclusivament als Fundadors)
  • Nom entre els coproductors-fundadors al lloc web i als programes
  • Accés privilegiat a la vida llarga de l'obra i la companyia

The Founders

The great patrons of the project.

  • All benefits of previous categories
  • The Journey to Solsona — a weekend at the heart of the story, with the team (reserved exclusively for Founders)
  • Name among co-producer-founders on the website and programmes
  • Privileged access to the long life of the work and the company
Le Voyage à Solsona

Réservé aux Fondateurs

Un week-end exceptionnel en Catalogne — sur les traces du tableau qui a donné naissance à la pièce.

El Viaje a Solsona

Reservado a los Fundadores

Un fin de semana excepcional en Cataluña — siguiendo las huellas del cuadro que dio vida a la obra.

A Viagem a Solsona

Reservado aos Fundadores

Um fim de semana excepcional na Catalunha — nas pegadas do quadro que deu vida ao espectáculo.

El Viatge a Solsona

Reservat als Fundadors

Un cap de setmana excepcional a Catalunya — seguint les petjades del quadre que va donar vida a l'obra.

The Journey to Solsona

Reserved for Founders

An extraordinary weekend in Catalonia — following the trail of the painting that gave birth to the work.

🏛 Visite privée du Musée Diocésain de Solsona
🎨 Accès privilégié au tableau
🗡 Visite des vestiges templiers du domaine
📜 Conférence privée sur les recherches historiques et iconographiques
🍽 Déjeuner catalan · Dîner avec l'équipe artistique
✉ Lettre scellée d'Isabelle — à ouvrir la nuit de la première
🏛 Visita privada al Museo Diocesano de Solsona
🎨 Acceso privilegiado al cuadro
🗡 Visita de los vestigios templarios
📜 Conferencia privada sobre las investigaciones históricas
🍽 Almuerzo catalán · Cena con el equipo artístico
✉ Carta sellada de Isabelle — a abrir la noche del estreno
🏛 Visita privada ao Museu Diocesano de Solsona
🎨 Acesso privilegiado ao quadro
🗡 Visita aos vestígios templários
📜 Conferência privada sobre as investigações históricas
🍽 Almoço catalão · Jantar com a equipa artística
✉ Carta selada de Isabelle — a abrir na noite da estreia
🏛 Visita privada al Museu Diocesà de Solsona
🏛 Private visit to the Museu Diocesà de Solsona
🎨 Accés privilegiat al quadre
🎨 Privileged access to the painting
🗡 Visita dels vestigis templers
🗡 Visit to the Templar ruins of the estate
📜 Conferència privada sobre les investigacions històriques
📜 Private lecture on historical and iconographic research
🍽 Dinar català · Sopar amb l'equip artístic
🍽 Catalan lunch · Dinner with the artistic team
✉ Carta segellada d'Isabelle — a obrir la nit de l'estrena
✉ Sealed letter from Isabelle — to be opened the night of the premiere
Le Journal de création

Les coulisses
de l'intérieur

Chaque coproducteur reçoit un accès au Journal de création de SOLSONA — espace privé réservé aux membres, qui documente la vie du spectacle de l'intérieur. À chaque étape, un contenu exclusif : textes de travail, captations de répétition, carnets de bord, photos de costume, messages de l'équipe.

Le journal ne s'arrête pas quand le rideau tombe. Il continue aussi longtemps que SOLSONA voyage dans le monde.

El Diario de Creación

Entre bastidores
desde dentro

Cada coproductor recibe acceso al Diario de Creación de SOLSONA — espacio privado reservado a los miembros, que documenta la vida del espectáculo desde dentro. En cada etapa, contenido exclusivo: textos de trabajo, grabaciones de ensayo, libretas de notas, fotos de vestuario, mensajes del equipo.

El diario no se detiene cuando cae el telón. Continúa mientras SOLSONA viaje por el mundo.

O Diário de Criação

Os bastidores
por dentro

Cada coprodutor recebe acesso ao Diário de Criação de SOLSONA — espaço privado reservado aos membros, que documenta a vida do espectáculo por dentro. Em cada etapa, conteúdo exclusivo: textos de trabalho, gravações de ensaio, cadernos de bordo, fotos de figurino, mensagens da equipa.

O diário não pára quando o pano cai. Continua enquanto SOLSONA viaja pelo mundo.

The Creation Journal

Behind the scenes
from the inside

Every co-producer receives access to the SOLSONA Creation Journal — a private space reserved for members, documenting the life of the show from within. At each stage, exclusive content: working drafts, rehearsal recordings, notebooks, costume photographs, messages from the team.

The journal does not stop when the curtain falls. It continues for as long as SOLSONA travels the world.

El Diari de Creació

Els bastidors
des de dins

Cada coproductor rep accés al Diari de Creació de SOLSONA — espai privat reservat als membres, que documenta la vida de l'espectacle des de dins. En cada etapa, contingut exclusiu: textos de treball, gravacions d'assaig, quaderns de bord, fotos de vestuari, missatges de l'equip.

El diari no s'atura quan cau el teló. Continua mentre SOLSONA viatja pel món.

Le Club SOLSONA

Une communauté
internationale de mécènes

Tous les coproducteurs rejoignent automatiquement le Club SOLSONA — rassemblés autour d'une conviction commune : les grandes œuvres se construisent ensemble. La plateforme privée est l'espace numérique réservé aux membres, avec informations en avant-première, invitations exclusives, priorité sur les futures productions tokenisées.

El Club SOLSONA

Una comunidad
internacional de mecenas

Todos los coproductores se unen automáticamente al Club SOLSONA — reunidos en torno a una convicción común: las grandes obras se construyen juntos.

O Clube SOLSONA

Uma comunidade
internacional de mecenas

Todos os coprodutores integram automaticamente o Clube SOLSONA — reunidos em torno de uma convicção comum: as grandes obras constroem-se juntas.

The SOLSONA Club

An international
community of patrons

All co-producers automatically join the SOLSONA Club — united by a shared conviction: great works are built together. The private platform is the digital space reserved for members, with previews, exclusive invitations, and priority access to future tokenised productions.

El Club SOLSONA

Una comunitat
internacional de mecenes

Tots els coproductors s'integren automàticament al Club SOLSONA — reunits al voltant d'una convicció comuna: les grans obres es construeixen juntes.

Contact

Pour recevoir le dossier complet ou discuter d'un partenariat :

Contacto

Para recibir el dossier completo o hablar de una colaboración :

Contacto

Para receber o dossier completo ou falar de uma parceria :

Contacte

Per rebre el dossier complet o parlar d'una col·laboració :

Contact

To receive the full dossier or discuss a partnership :

isabellefruchart@me.com